Els dies 28 de setembre i 03 d’octubre de 2023 estarem al Campus de l’Alimentació de Torribera de l’UB amb l’objectiu de lluitar contra l’estigma en salut mental, ja que l’espai del campus és un espais de convivència amb altres serveis molts d’aquets relacionats amb problemàtiques en salut mental.
El que reivindiquem i posem de manifest és el següent:
Reivindiquem que sentir emocions “negatives” no impliqui no poder expressar-les per por al què diran, a que les personnes et jutgen, es vulguin sentir superiors a tu per mostrar vulnerabilitat.
Reivindiquem que mostrar vulnerabilitat no sigui l’excusa per rebutjar-te o humiliar-te.
Reivindiquem la poca comprensió que hi ha de la Salut Mental en esferes professionals on et poden condicionar si ho manifestes. La poca prevenció i atenció que es dona des del mon laboral a la Salut Mental. “Any rere any, la taxa d’ocupació de persones amb trastorns mentals és la més baixa de tots els grups de persones amb discapacitat”
“1 de cada 5 treballadors s’ha pres un dia de descans per estrès però el 90% no li ha dit al seu cap el motiu de la seva absència”
“El 48,5% de les persones amb un problema de salut mental ha ocultat a la feina el seu estat de salut per evitar un tracte discriminatori”
Un 60% dels treballadors han experimentat un problema de salut mental a causa de la feina. Estrès, ansietat i depressió són la principal causa de baixes laborals. Tot i ser un problema molt comú, gran part de les persones que passen per una problemàtica de salut mental se n’amaga per por a la possible discriminació que puguin patir, negant-se així la possibilitat de demanar ajuda.
Posem de manifest la dificultat de gestionar la culpa de patir problemàtiques en salut mental quan vius vida “normal” on no et passa “res” als ulls dels altres i igualment tenir problemàtiques en salut mental.
L’autoestigma és el resultat d’interioritzar els prejudicis de la societat creant-ne una visió interna negativa. Quan una persona en rebutja una part, en aquest cas el diagnòstic de psicosi, és habitual que n’augmenti el malestar. Moltes vegades, la mateixa idea que una persona té del diagnòstic pot ser pitjor que el diagnòstic en si.
Posem de manifest la dificultat de sentir culpa per no sentir-te com t’hauries de sentir en certes situacions positives o negatives, pensar que hi ha alguna cosa malament dins nostre per això.
Reivindiquem l’eliminació de l’estigma de que les persones amb problemàtiques en salut mental son violentes quan som les que patim violència i no es visibilitza.
Posem de manifest que les persones amb problemàtiques de Salut Mental som molt més que el diagnòstic. Continuem sent persones amb la nostra vida, pors, interessos, etc.
L’OMS assenyala que el 35% dels estudiants universitaris ha patit algun trastorn mental comú.
Segons un estudi del Gobern d’Espanya, el Ministeri de Universitats i el Ministeri de Sanitat que es va dur a terme el 2022 a diverses Universitats de l’Estat Espanyol:La prevalença de símptomes depressius és aproximadament un/a de cada dos estudiants (49,4% i 46,9%) que van completar l’enquesta.
La prevalença d’ideació suïcida és d’un aproximadament un de cada cinc estudiants (22,5% i 21,4%) que van completar l’enquesta.
La prevalença d‟ansietat moderada o greu és d‟aproximadament un/a de cada dos estudiants (49,5% i 52,8%) que van completar l‟enquesta.
La prevalença d‟insomni clínic o greu és d‟aproximadament un/a de cada cinc estudiants (21,9% i 24,1%) que van completar l‟enquesta.
La prevalença de consum de risc dalcohol és daproximadament un/a de cada set estudiants (13,7% i 12,7%) que van completar laquesta.
Es va observar un percentatge significativament més gran de screening positiu de depressió, ansietat i insomni clínic o greu en estudiants de sexe femení, respecte als de sexe masculí. Es va observar un percentatge significativament més gran de consum de risc d’alcohol a l’estudiantat de sexe masculí respecte al de sexe femení.
AmbObertament (https://www.obertament.org/)